El Damalisc de Hunter és una espècie de mamífer artiodàctil de la subfamília Alcelaphinae.
Té com a nom científic Beatragus hunteri i pertany a la família dels Bovidae.
Descripció
Aquest animal mesura entre 100 o 125 centímetres d'alçada a l'espatlla i pesa entre 80 i 118 quilograms. El seu pelatge és d'un color marró sorrenc, més gris en els mascles que en les femelles, amb una regió ventral més clara i una petita ratlla blanca per sobre el pont del nas. Al clatell té una pell molt dura que forma crestes quan les orelles es posen erectes. Mostra uns llargues banyes, menys desenvolupades en les femelles, que solen mesurar uns 60 cm.
Aquest animal mesura entre 100 o 125 centímetres d'alçada a l'espatlla i pesa entre 80 i 118 quilograms. El seu pelatge és d'un color marró sorrenc, més gris en els mascles que en les femelles, amb una regió ventral més clara i una petita ratlla blanca per sobre el pont del nas. Al clatell té una pell molt dura que forma crestes quan les orelles es posen erectes. Mostra uns llargues banyes, menys desenvolupades en les femelles, que solen mesurar uns 60 cm.
Hàbitat
El Damalisc es troba en regions estacionalment àrides i planes, cobertes d'herba entre les acàcies arbust sec i bosc costaner.
Es troba entre el riu Tana (Kenya) i el riu Juba (Somàlia). L'any 1963 una petita població de 20 individus fou introduïda al Parc Nacional de Tsavo East.
Es troba entre el riu Tana (Kenya) i el riu Juba (Somàlia). L'any 1963 una petita població de 20 individus fou introduïda al Parc Nacional de Tsavo East.
Alimentació
S'alimenta bàsicament de gramínies i herbàcies. A l'àrea de Garissa és depredat pels lleons i els licaons, mentre que a la regió del Tsavo ho és també per lleopards.
Reproducció
Reproducció
L'aparellament té lloc entre març i abril, amb l'inici de les pluges. La majoria dels naixements es produeixen entre octubre i novembre. La cria del Damalisc es troba en el procés de lactància durant 4 mesos. Aquest petit mamíferno arriba a assolir la maduresa sexual fins als 2 anys d'edat.
Curiositats
Se'l coneix, també, com a "antílop de quatre ulls" a causa de les seves grans glàndules preorbitals.
Està classificat com en perill crític per la UICN (1996), amb menys de 400 individus vius.
Se'l coneix, també, com a "antílop de quatre ulls" a causa de les seves grans glàndules preorbitals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada