El drac blau o també anomenat Glaucus és un llimac marí, pelàgic i un mol·lusc gastròpode, Pertany a la família "Glaucidae" i és l'única espècie del gènere "Glaucus". Està emparentat de manera estreta amb la "Glaucilia marginata", un altre membre de la mateixa família, d'idèntic comportament.
Té com a nom científic Glaucus atlanticus
Descripció
Posseeix el que es denomina un hidroesquelet, és a dir, un líquid que suporta la seva cavitat corporal. A més, per mantenir-se sempre a flotació, acumula una bombolla de gas en el seu estómac; donada a la ubicació de la mateixa, sempre flota a l'inrevés. Posseeix una petita grandària d'aproximadament 3 o 4 cm i es caracteritza per posseir sis extremitats que es ramifiquen en forma de raigs (que són les cerates) i de les que les davanteres són les més grans i gruixudes.
De la mateixa manera que els altres organismes del seu ecosistema, majoritàriament sinòfor, és de color blau. Una de les millors adaptacions del Glaucus per sobreviure en el seu medi és el formidable camuflatge. A la part vista des del cel és gairebé invisible, ja que el seu blau brillant el camufla amb el mar sent exactament del mateix color que aquest i així evita ser vist per les aus. En la seva part inferior, de cara a l'espai submarí, és platejat, aconseguint el mateix efecte de mimetització perquè els peixos no ho vegin. Al llom té dues línies d'un blau més profund que van al llarg del seu cos fins a la punta de la seva cua. Entre aquestes dues línies hi ha una molt més gruixuda que és d'un color blau més clar; en alguns espècimens és del mateix color que la resta del seu cos però és més clar que les dues línies anteriorment esmentades.
Hàbitat
Viu a l'oceà Atlàntic, tot i que s'han trobat exemplars en altres oceans, fins i tot a les costes australianes. Prefereix sobretot les aigües temperades i tropicals pel que és més freqüent trobar-lo a Moçambic i aigües sud-africanes.
Alimentació
La seva alimentació és a base de meduses i hidrozous. És molt més perillós i conté un verí que passa a concentrar-se en els seus falsos dits o apèndixs al final de les seves extremitats, que es coneixen amb el nom de cerates. La "Velella" és un dels seus menjars preferits. Només s'apropa a la presa quan realment està famolenca i prefereix mantenir-se lliure en la superfície de l'aigua. L'armadura bucal d'aquest animal es basa en unes mandíbules bastant ben desenvolupades en forma de serra. Es poden comptar 45 denticles en l'aparell de masticació. Quan tanca la boca queda hermèticament tancada com una cremallera.
Reproducció
Com niu utilitzen alguna fusta de la deriva o l'esquelet d'un animal mort. Produeixen cadenes curtes de 10-20 ous que suren a la superfície fins que les larves eclosionen.
Curiositats
En cas de no trobar aliment, es poden tornar caníbals, devorant entre ells si es necessari.
Al 1777 van ser els germans Foster els primers descobridors d'aquesta espècie i els que li van donar el seu nom científic.
Que xulu
ResponElimina