L'axolot

L'axolot és un amfibi que a primera vista sembla un capgròs gegant. Pot arribar a viure entre 25 i 30 anys aproximadament en captivitat, mentre que en vida silvestre només entre 3 i 6 anys.

Té com a nom científic Ambystoma mexicanum i pertany a la família dels ambistomàtids.

Descripció

Pot assolir longituds de fins a 30 centímetres, encara que la seva mida és de 15 cm. Pesa de mitjana uns 85 grams.

Sol ser negre o marró clapejat, encara que les varietats albines i blanques també són relativament comunes, especialment entre espècimens criats en captivitat.

A les extremitats toràciques té quatre dits i cinc en les abdominals. Posseeix en el llom una aleta que arriba fins a la cua, que és aplanada lateralment i de gran longitud.

El seu cos és allargat, amb un tronc compacte- El cap és gran i els seus ulls petits i sense parpelles. Té la boca de gran capacitat i les seves dents diminutes es disposen en fileres a l'entrada de la cavitat oral. La seva llengua és retràctil (com la de les granotes). A l'altura del coll té tres parells de brànquies laterals externes, les quals utilitzen per respirar, prendre aigua per la boca i deixant-la sortir per les ganyes.

Hàbitat

Viu principalment al llac Xochimilco però també està present als llacs de Mèxic i a molts aquaris de tot el món.

Alimentació

És carnívor i li encanten els cucs de terra o d'aigua, petits peixos, tubifex, Daphnia, larves de mosquits, artèmies, crustacis, gammarus, etc.

Les petites larves s'han d'alimentar cada dia, però quan són joves o adults poden menjar entre 2 i 4 vegades a la setmana. 

Reproducció

Assoleix la maduresa sexual a l'any o any i mig de vida. A aquesta edat és senzill reconèixer a quin sexe pertany; els mascles són més prims i posseeixen grans glàndules al voltant de la claveguera. Les femelles solen tenir el cap més curta i ampla, a més de ser una mica més grosses.

L'època de cria depèn de l'hemisferi on es troben, en el del nord és entre el febrer i l'abril, i en el del sud correspon d'agost a novembre.

L'activitat sexual tant com la posada d'ous es realitza a la nit. La fecundació és interna; el mascle col·loca espermatozous  sobre el substrat, o alguna roca i la femella els recull amb la claveguera per dipositar-los en la seva espermatotheca. Durant la següent nit comença la posta, que pot prolongar-se fins a les primeres hores del dia. La femella diposita els ous en grups de quatre a deu sobre les plantes, troncs... i aquests ous estan proveïts d'una càpsula que protegeix l'embrió d'infeccions.

Curiositats

Aquest animal té una gran capacitat d'autoregeneració d'òrgans. A més, té un embrió molt fàcil de manipular i uns cromosomes molt grossos. Per aquests motius, ha estat usat com a organisme model.

El 1863 uns d'aquests animals, portats des de Mèxic a París, va donar a Auguste Duméril la pista per descobrir la neotènia.

A Mèxic, ha estat tradicionalment un producte comestible.