dissabte, 27 de maig del 2017

El llangardaix de gorguera

El llangardaix de gorguera és una espècie d'escatós agàmid que pot arribar a viure fins els 6 anys. 

Té com a nom científic Chlamydosaurus kingii i pertany a la família dels Agamidae.

Descripció

Com a característica particular, cal destacar una porció de pell que descansa darrere del seu cap i sobre el seu llom, una mena de collaret amb llargues espines de cartílag que s'obre quan se sent amenaçat. Però també l'usa com una forma de comunicació. Durant el festeig, emeten un so molt melodiós per atraure la femella, mentre "ballen" un al voltant de l'altre.
Aquest animal tan peculiar mesura aproximadament uns 90 centímetres de llarg i els mascles són bastant més grans que les femelles.
El color de la seva pell és variat, algunes espècies posseeixen un color vermell molt viu, mentre que altres són de color gris.
Però malgrat el seu aspecte temerari, les aus rapinyaires i els gats domèstics que van ser introduïts en el continent, són els seus depredadors. 

Hàbitat 

Habita al sud de Nova Guinea, nord i oest d'Austràlia. És un animal de terra àrida i pot arribar a suportar una temperatura de 40 ºC sense major complicació i pel que fa a la nit poden estar molt a gust amb una temperatura no menys als 24 ºC. 

Alimentació 

És carnívor i la seva alimentació es compon de grills, llagostes, escarabats principalment procedents del Madagascar, i en una edat madura poden arribar a menjar cries de ratolí.
Passa gran part del temps en els arbres a l'aguait. El seu sentit de la vista és molt desenvolupat, sent capaç de capturar un insecte quan passa davant seu.
Durant l'estació seca es troba en un estat gairebé inactiu; la temperatura del seu cos descendeix i això contribueix al fet que no tinguin necessitat d'alimentar-se. Durant l'època de pluges passa més temps a terra menjant insectes o petits vertebrats.


Es pot dir que és un animal agressiu: davant una amenaça, en primer lloc es mimetitza el més possible amb el seu entorn, després s'aixeca sobre les seves potes posteriors, obre la seva boca, i eleva una secció de pell que envolta la mandíbula. A més emet una xiulada i va a atacar al seu enemic. 

Reproducció

La seva època de reproducció és durant els mesos de setembre i octubre; caven un pou a la sorra sota el sòl, allà la femella ajunta fulles seques posant entre vuit a vint ous que naixent entre desembre i gener, aproximadament 3 mesos després de la posta.

Curiositats

Les antigues monedes de dos cèntims d'Austràlia van portar durant molt temps la seva efígie en una de les seves cares.

La primera descripció d'aquest rèptil es va realizar l'any 1827 per John Edward Gray.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada