La tortuga de petxina tova

La tortuga de petxina tova és una espècie de tortuga. Avui dia, només queden 4 exemplars en captivitat i tristament, enfronta una imminent desaparició. 

Té com a nom científic Pelodiscus sinensis i pertany a la família Trionychidae.

Descripció

El més peculiar de les tortugues d'aquest tipus és que no tenen una closca dura. En lloc d'això, tenen una pell més dura que la de les potes i el coll, que perd la seva principal funció: la protecció. En lloc d'aquesta protecció aquestes tortugues posseeixen fortes mandíbules i es mouen amb gran rapidesa dins de l'aigua.

Aquesta espècie té la closca de color oliva o grisenc, i pot tenir de jove alguns punts negres. Té un cos molt pla, que li serveix per nedar millor i amb menys esforç. Les vores de la closca estan lleument corbades cap amunt, el que els permet captar molta llum solar sense necessitat de sortir de l'aigua. El seu cap i les seves potes són també de colors clars amb ratlles i taques blanques. Les potes estan molt palmades. Tenen un nas característic en forma de trompa,  juntament amb el seu llarg coll els permet respirar sense haver de moure del fons de l'aquari.

El seu plastró és de color vermellós, amb alguns punts negres, però amb l'edat es va tornant més clar.

Hàbitat

Aquesta espècie habita en llacs, estanys i altres zones aquàtiques de corrent molt lenta, amb molta vegetació  i fons fangosos. 

Es troba principalment a Mongòlia, Xina, Taiwan, Japó i Hawaii. Però, com es pot veure, la seva distribució és molt àmplia, i pot trobar-se fins i tot a Rússia, al riu Amur.

Alimentació

És una tortuga carnívora, que sol preferir preses vives però que s'ha d'intentar acostumar a menjar animals morts, com peixos o ratolins.

En captivitat es sol acostumar a menjar pinso per a tortugues aquàtiques, tot i que no s'ha de convertir en el seu aliment base.

Reproducció

Si es vol aconseguir, s'ha de tenir el mascle separat de la femella i fer que s'ajuntin algunes vegades perquè puguin copular. La femella ha de tenir un aquari amb una part de terra seca amb més de 20 cm de profunditat, on farà la posta.

Incubats a 26-27 ºC i amb força humitat, les cries eclosionen en uns 3-4 mesos.

Curiositats

És bastant agressiva i també tímida i, davant el mínim moviment, van fins al fons de l'aquari i s'enterra a la sorra. Amb el temps va perdent aquesta timidesa. 

Aquests animals es veuen molt afectats per malalties cutànies, normalment fongs.