L'axolot

L'axolot és un amfibi que a primera vista sembla un capgròs gegant. Pot arribar a viure entre 25 i 30 anys aproximadament en captivitat, mentre que en vida silvestre només entre 3 i 6 anys.

Té com a nom científic Ambystoma mexicanum i pertany a la família dels ambistomàtids.

CARACTERÍSTIQUES

Pot arribar longituds de fins a 30 centímetres, encara que la seva mida mitjana és de 15 cm. Sol ser negre o marró clapejat, encara que també són relativament comuns les varietats albines i blanques, especialment entre espècimens criats en captivitat.

A les extremitats toràciques té quatre dits i cinc en les abdominals. Posseeix en el llom una mena de pinta (aleta) que arriba fins a la cua, que és aplanada lateralment i de gran longitud.

El seu cos és allargat, amb un tronc compacte, el cap és gran amb uns ulls petits, i no tenen parpelles. Tenen una boca de gran capacitat i dents diminutes que es disposen en fileres a l'entrada de la cavitat oral. La seva llengua és retràctil (com la de les granotes). A l'altura del coll tenen tres parells de brànquies laterals externes, les quals utilitzen per respirar, prendre aigua per la boca i deixant-la sortir per les ganyes.

Pesa de mitjana uns 85 grams.

HÀBITAT

Viu principalment al llac Xochimilco però també està present als llacs de Mèxic i a molt aquaris de tot el món.

ALIMENTACIÓ

Són carnívors i els encanten els cucs de terra o d'aigua, petits peixos, tubifex, Daphnia, larves de mosquits, artemies, petits crustacis, gammarus, etc.

Les petites larves s'han d'alimentar cada dia, però quan són joves o adults poden menjar entre 2 i 4 vegades a la setmana.  

REPRODUCCIÓ

Assoleix la maduresa sexual a l'any o any i mig de vida. A aquesta edat és senzill reconèixer el sexe dels animals; els mascles són més prims i posseeixen grans glàndules al voltant de la claveguera. Les femelles solen tenir el cap més curta i ampla, a més de ser una mica més grosses.

L'època de cria depèn de l'hemisferi on es troben, en el del nord va és des de febrer fins a l'abril, i en el del sud correspon d'agost a novembre.

L'activitat sexual tant com la posada d'ous es realitza a la nit. La fecundació és interna; el mascle col·loca espermatòzors  sobre el substrat, o alguna roca i la femella els recull amb la claveguera per dipositar-los en la seva espermatotheca. Durant la següent nit comença la posta, que pot prolongar-se fins a les primeres hores del dia. La femella diposita els ous en grups de quatre a deu sobre les plantes, toncs... i aquests ous estan proveïts d'una càpsula que protegeix l'embrió d'infeccions.

CURIOSITATS

Aquest animal presenta una gran capacitat d'autoregeneració d'òrgans. A més, té un embrió molt fàcil de manipular i uns cromosomes molt grossos. Per aquests motius, ha estat usat com a organisme model.

El 1863 uns d'aquests animals portats des de Mèxic a París donaren a Auguste Duméril la pista per descobrir la neotènia.

A Mèxic, ha estat tradicionalment un producte comestible.